Èxode 20:21
El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present.
— Èxode 20:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Dt 5,2-5.23-31; Ex 18,16-17; He 12,18-19. (Dt 5,2-5.23-31; Ex 18,16-17; He 12,18-19)
Ex 13,21; Ex 19,9.16. (Ex 13,21; Ex 19,9.16)
Referències creuades
- 1 Reis 8:12 Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.
- Salms 97:2 Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, dret i justícia sostenen el seu tron.
- Salms 18:9 El seu respir treia glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases ardents.
- 1 Timoteu 6:16 l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
- 2 Cròniques 6:1 Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.
- Salms 18:12 L’envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada;
- Èxode 19:16-17 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya.
- Salms 104:2 t’embolcalla la llum com un mantell. Has estès el cel com una vela,
- Deuteronomi 5:5 Jo em trobava llavors entre ell i vosaltres, per comunicar-vos els seus manaments, perquè teníeu por d’aquell foc i no vau pujar a la muntanya. El Senyor digué:
- Deuteronomi 5:22 »Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. No va afegir res més a aquests manaments. Després els escriví en dues taules de pedra i me les donà.