2 Cròniques 6:1
Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.
— 2 Cròniques 6:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
1Re 8,12 nota n. (1Re 8,12)
Referències creuades
- Salms 18:8-11 Llavors la terra s’estremí i tremolà, cruixiren els fonaments de les muntanyes, trontollaren quan ell es va indignar. El seu respir treia glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases ardents. Decantà la volta del cel i baixà, tenia sota els peus una negra nuvolada. Endut sobre les ales d
- Èxode 20:21 El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present.
- Levític 16:2 El Senyor li digué: —Comunica al teu germà Aaron que no entri quan li sembli dintre el lloc més sant, darrere la cortina interior, davant la coberta del perdó que hi ha damunt de l’arca, perquè no mori quan jo manifesti la meva presència en el núvol sobre la coberta de l’arca.
- Salms 97:2 Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, dret i justícia sostenen el seu tron.
- Hebreus 12:18 Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta,
- Deuteronomi 4:11 Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada.
- 1 Reis 8:12-50 Llavors Salomó va dir: —Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. Salomó digué: —Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare Da
- Nahum 1:3 El Senyor és lent per al càstig, però molt poderós, i no té per innocent el culpable. Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus.
- Èxode 24:15-18 Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir. La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d’enmig del núvol. La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya. Mo