Ezequiel 26:16
Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort.
— Ezequiel 26:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Són els reis que mantenien comerç marítim amb Tir.
Ez 27,35-36; Ez 28,19. (Ez 27,35-36; Ez 28,19)
Referències creuades
- Ezequiel 32:10 Els deixaré esbalaïts davant la teva sort. Els seus reis quedaran esgarrifats quan brandaré la meva espasa davant d’ells. El dia de la teva caiguda tremolaran sense parar, i cada un temerà per la seva pròpia vida.
- Jonàs 3:6 Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra.
- Job 8:22 Els qui t’odien quedaran avergonyits, la casa dels impius s’esvairà.
- Osees 11:10 Vindran darrere meu, i jo, el Senyor, rugiré com un lleó; rugiré, i els meus fills vindran de ponent.
- 1 Pere 5:5 I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians. Revestiu-vos tots d’humilitat els uns envers els altres, perquè Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia.
- Isaïes 3:26 A les teves portes se sentiran planys i sanglots; seuràs a terra com una dona que no té ningú.
- Salms 35:26 Que quedin defraudats i avergonyits els qui s’alegraven de la meva desgràcia. Que siguin coberts de vergonya i confusió els qui s’enorgullien contra mi.
- Isaïes 14:9-13 »El país dels morts es remou amb l’anunci de la teva arribada; desvetlla per tu les ombres dels morts, les de tots els poderosos de la terra; fa aixecar dels seus setials els reis de les nacions. Tots et saluden i et diuen: “Ara tu també ets feble: t’has tornat com nosaltres!” La teva arrogància s’ha enfonsat al país d
- Salms 109:29 Que la infàmia cobreixi els qui m’acusen, que els embolcalli la confusió com un mantell.
- Ezequiel 27:29-36 tots els remers salten de les naus, els mariners i els pilots es queden a terra. Tothom els sent cridar per tu, clamen amargament; es tiren terra al cap i es rebolquen a la cendra. En senyal de dol per tu s’afaiten el cap i es vesteixen amb roba de sac; per tu ploren amb desconsol, es lamenten amargament. Tot planyent-
- Lamentacions 2:10 Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap, l’acoten fins a terra les noies de Jerusalem.
- Salms 109:18 La maledicció li feia de mantell: que li penetri com aigua dintre seu i com oli al moll dels ossos!