Gènesi 23:2
i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol.
— Gènesi 23:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Gènesi 23:19 Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan.
- Gènesi 13:18 Abram va aixecar el campament i se’n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.
- 1 Cròniques 6:57 De la tribu d’Issacar, Quèdeix, Daberat,
- Jutges 1:10 També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava Quiriat-Arbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.
- Josuè 14:14-15 Per això Hebron pertany, encara avui, als descendents de Caleb, fill de Jefunnè, el quenizita, perquè Caleb s’havia mantingut fidel al Senyor, Déu d’Israel. Antigament Hebron s’anomenava Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà») : Arbà va ser el més famós dels anaquites. Finalment el país va reposar de la guerra.
- 2 Samuel 5:3 Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d’Israel.
- Josuè 20:7 Llavors els israelites van escollir Quèdeix, a Galilea, a les muntanyes de Neftalí; Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, a les muntanyes de Judà.
- 2 Cròniques 35:25 Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s’han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.
- Jeremies 22:10 No ploreu el qui ja és mort, no feu més dol per ell! Ploreu més aviat pel qui se’n va, pel qui mai més no tornarà a veure la pàtria on va néixer.
- 2 Samuel 1:17 David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan,
- Joan 11:35 Jesús començà a plorar.
- 2 Samuel 1:12 Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.