Joan 11:35
Jesús començà a plorar.
— Joan 11:35, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lc 19,41. (Lc 19,41)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (11,33-41):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 19:41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella
- Hebreus 4:15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar.
- Joan 11:33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.
- Isaïes 53:3 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res.
- Jeremies 13:17 Si no escolteu, ploraré en secret per la vostra contumàcia: ploraré desconsolat, els meus ulls es desfaran en llàgrimes, perquè s’hauran endut captiu el ramat del Senyor.
- Salms 119:136 Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teva Llei.
- Job 30:25 ¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia? ¿No he sentit compassió davant el pobre?
- Hebreus 2:16-17 Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d’Abraham. Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble.
- Jeremies 14:17 »Tu entona davant d’ells aquesta complanta: »“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, de nit i de dia, que no s’estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim.
- Isaïes 63:9 Tots els seus sofriments, ell també els sofria; i l’àngel que l’assisteix els va salvar. Pel seu amor i per la seva compassió els va alliberar, els prenia en braços, els duia a coll en aquells primers temps.
- Gènesi 43:30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.
- Salms 35:13-15 Quan ells estaven malalts, jo em vestia de sac en senyal de dol, m’afligia i dejunava, no deixava de pregar; arreu anava trist i abatut, com si es tractés d’un germà o d’un amic, com si plorés la pròpia mare. Però ells, quan m’han vist caure, se n’han alegrat, s’han reunit contra mi, m’han fet mal d’amagat, no paren de