Gènesi 26:31

Referències creuades

• Gènesi 21:31-32 Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament. Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Després, Abimèlec i Picol, cap del seu exèrcit, se’n tornaren al territori dels filisteus.
• Gènesi 31:44 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.
• 1 Samuel 20:16-17 I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!» Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
• Hebreus 6:16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.
• 1 Samuel 30:15 David li va demanar: —Em guiaràs fins aquesta banda? Ell va respondre: —Jura’m per Déu que no em mataràs ni em posaràs en mans del meu amo, i jo et guiaré fins aquesta banda.
• Gènesi 25:33 Jacob va continuar: —Jura-m’ho ara mateix. Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit.
• 1 Samuel 20:3 Però David va insistir i li va fer aquest jurament: —El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.
• Gènesi 21:14 Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.
• Gènesi 22:3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat.
• Gènesi 19:2 Després va dir: —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí. Ells van respondre: —No cal. Farem nit a la plaça.
• 1 Samuel 14:24 En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació: —Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics! Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
• Gènesi 21:23 Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.