Gènesi 21:14
Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.
— Gènesi 21:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
En 17,25 es diu que Ismael ja té tretze anys, però el narrador d’aquest episodi suposa que és encara un nen que la mare ha de portar a coll. (En 17,25)
Beerxeba és al sud de la terra de * Canaan , a uns 70 km al sud-oest de Jerusalem.
Referències creuades
- Gènesi 21:31 Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament.
- Salms 107:4 Uns, errant pel desert, vagant per l’estepa, no trobaven cap ciutat habitada;
- Gènesi 25:6 En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d’orient.
- Joan 8:35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre.
- Proverbis 27:14 Qui saluda el veí a grans crits així que es lleva és com si l’insultés.
- Cohèlet 9:10 El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa.
- 1 Reis 19:3 Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat
- Salms 119:60 M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments.
- Gènesi 16:7 L’àngel del Senyor la va trobar al desert, vora un pou d’aigua que hi ha al camí de Xur,
- Gènesi 26:31 L’endemà es llevaren de bon matí i es van prestar jurament l’un a l’altre. Isaac els acomiadà i ells se’n van anar en pau.
- Gènesi 36:6-7 Esaú va prendre les seves dones, els seus fills i les seves filles, els seus servents i les seves serventes, els seus ramats, les bèsties de càrrega i totes les riqueses que havia adquirit en el país de Canaan i se n’anà cap a un altre territori, lluny del seu germà Jacob. No podien habitar plegats, perquè tenien massa
- Isaïes 16:8 Els conreus d’Heixbon s’han marcit; els amos de les nacions han destrossat el fruit de les vinyes de Sibmà, que arribaven a Jazer i s’endinsaven a l’estepa. Les seves sarments s’estenien més enllà del Mar Mort.