Gènesi 32:5
Els va donar aquest encàrrec: —Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara.
— Gènesi 32:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Gènesi 33:8 Esaú va preguntar encara: —Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant? Jacob li va respondre: —Volia guanyar-me el favor del meu senyor.
- Gènesi 33:15 Esaú va dir: —Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen. Jacob va respondre: —Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor.
- Job 6:22 ¿Us he demanat res? No us he pas dit que fóssiu generosos,
- 2 Samuel 16:4 Aleshores el rei va dir a Sibà: —Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
- Gènesi 30:43 Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases.
- Gènesi 33:11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar.
- Gènesi 47:25 Ells van respondre: —Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
- Gènesi 31:16 Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat.
- Rut 2:2 Rut, la moabita, digué a Noemí: —Deixa’m anar al camp d’algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors. Noemí li respongué: —Ves-hi, filla meva.
- 1 Samuel 1:18 Ella respongué: —Senyor meu, que tingui sempre el teu favor! Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.