Gènesi 35:11
Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.
— Gènesi 35:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 17,1 nota n. (Gn 17,1)
Gn 28,3. (Gn 28,3)
Referències creuades
- Gènesi 17:1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.
- Gènesi 22:17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.
- Gènesi 9:1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra.
- Èxode 6:3 Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a “Déu totpoderós”, però no m’hi vaig revelar amb el meu nom, que és “el Senyor”.
- Gènesi 17:5-7 Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu D
- 2 Corintis 6:18 Jo us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles. Ho diu el Senyor de l’univers .
- Gènesi 28:3-4 Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles. Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d’Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham.
- Gènesi 17:16 Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
- Gènesi 15:5 Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: —Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.
- Gènesi 12:2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.
- Gènesi 32:12 Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills.
- 1 Samuel 1:1-28 A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. Cada any, Elcanà puja