Gènesi 40:19

Referències creuades

• Gènesi 40:13 D’aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort i et restablirà en el càrrec. Tornaràs a posar la copa a la mà del faraó, com feies abans quan eres el seu coper.
• Gènesi 40:22 i va fer penjar el segon. Tot va passar d’acord amb la interpretació que Josep havia fet.
• Josuè 10:26 I, havent dit això, Josuè va executar els reis i feu penjar els seus cossos en cinc arbres, i van estar-s’hi fins al vespre.
• 1 Samuel 17:44 Després li digué: —Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
• Ezequiel 39:4 Moriràs amb tots els teus batallons i la multitud de pobles aliats teus, a les muntanyes d’Israel; us donaré als voltors, als ocellots de tota mena i a les bèsties salvatges perquè us devorin.
• 2 Samuel 21:6 Que ens donin set homes descendents seus i els penjarem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l’elegit del Senyor. El rei va dir: —Us els donaré.
• Gàlates 3:13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul.
• Josuè 8:29 Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, feu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
• Gènesi 41:13 I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar.
• Gènesi 40:17 La panera de dalt de tot era plena de les pastes que el faraó sol menjar, però els ocells venien a picotejar les pastes de la panera.
• Deuteronomi 21:22-23 »Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió.
• 2 Samuel 21:10 Rispà, filla d’Aià, va agafar un sac, el va estendre sobre la roca i es va quedar vora els cadàvers, des del començament de la collita de l’ordi fins que l’aigua del cel va caure sobre aquelles despulles; i no va deixar que els ocellots s’hi acostessin de dia ni les bèsties ferotges de nit.