Gènesi 43:29
Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar: —¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar? I afegí: —Que Déu et sigui propici, fill meu.
— Gènesi 43:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 35,24. (Gn 35,24)
Nm 6,25; 2Tm 1,16. (Nm 6,25; 2Tm 1,16)
Referències creuades
- Gènesi 42:13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.
- Nombres 6:25 Que et faci veure la llum de la seva mirada i s’apiadi de tu.
- Gènesi 30:22-24 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia: —Déu m’ha tret el deshonor. I li va posar Josep, dient: —Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!
- Malaquies 1:9 Mireu, doncs, de complaure’m i jo us concediré el meu favor. Vosaltres, sacerdots, sou els responsables de tot això. Com us puc acollir favorablement? Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
- Mateu 9:2 Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
- Isaïes 30:19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem, ja no ploraràs mai més. El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà.
- Salms 67:1 Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Salm: càntic.
- Isaïes 33:2 Senyor, compadeix-te de nosaltres, en tu posem l’esperança. Sigues cada matí la nostra força, salva’ns a l’hora del perill.
- Salms 133:1-2 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans! És com el perfum que ungeix el cap i s’escampa per la barba, per la barba d’Aaron, que s’escampa fins al coll dels seus vestits.
- Gènesi 42:11 Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
- Salms 111:4 El Senyor, compassiu i benigne, deixà un memorial dels seus prodigis.
- Gènesi 35:17-18 Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir: —Anima’t, tens un altre fill. Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.