Gènesi 48:15
Israel els va beneir així: —Que el Déu davant el qual han viscut sempre els meus pares, Abraham i Isaac, el Déu que ha estat el meu pastor des que existeixo fins al dia d’avui,
— Gènesi 48:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El text hebreu diu que Jacob va beneir Josep, però s’entén que la benedicció és per als seus fills. En 49,22-26, en canvi, trobem una benedicció adreçada a Josep. Vegeu He 11,21. (En 49,22-26; He 11,21)
Gn 49,24; Ez 34,15.23; Sl 23,1; Gn 80,2; Jn 10,1-18. (Gn 49,24; Ez 34,15.23; Sl 23,1; Gn 80,2; Jn 10,1-18)
Referències creuades
- Gènesi 17:1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.
- Hebreus 11:21 Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó .
- Colossencs 2:6 Així, doncs, ja que us vau adherir a Jesucrist, el Senyor, continueu vivint en ell.
- Cohèlet 5:18 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball.
- 1 Reis 3:6 Salomó li va respondre: —Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui.
- Gènesi 5:22-24 Després del naixement de Matusalem, Henoc encara va viure tres-cents anys i tingué fills i filles. Henoc seguia els camins de Déu. Va viure fins a l’edat de tres-cents seixanta-cinc anys, i seguí els camins de Déu. Va desaparèixer, perquè Déu se’l va endur.
- Gènesi 49:24 Però el seu arc es manté ferm, mentre ell mou àgilment braços i mans, pel poder del Déu fort de Jacob, pel nom del Pastor, la Roca d’Israel.
- Cohèlet 6:7 Si l’home treballa, és per menjar, però sempre torna a tenir gana.
- Gènesi 6:9 Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu.
- Isaïes 30:21 Quan hauràs d’anar a dreta o a esquerra, sentiràs que et diuen pel darrere: «Aquest és el camí, segueix-lo.»
- Gènesi 28:3 Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles.
- 2 Corintis 1:12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.