Gènesi 8:2
Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure.
— Gènesi 8:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 7,11. (Gn 7,11)
Referències creuades
- Gènesi 7:11 Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon.
- Mateu 8:26-27 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- Proverbis 8:28 quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals;
- Job 38:37 ¿Qui és l’entès que compta els núvols i aboca els odres del cel
- Jonàs 2:3 —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
- Job 37:11-13 Déu carrega els núvols d’humitat i el seu llamp els escampa. Es mouen d’ací d’allà, complint les seves ordres, observant els seus decrets sobre la faç de la terra. Ell hi envia les pluges per beneir-la o castigar-la.
- Mateu 8:9 Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.