Gènesi 7:11
Noè tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia disset del mes segon.
— Gènesi 7:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
En 8,2, el diluvi acaba quan es tancaren les rescloses del cel. Les imatges són tretes d’una concepció mítica de l’* univers : segons la narració de la creació, Déu havia separat les aigües de sobre la volta del cel de les qui hi ha a sota (Gn 1,7). Ara, per inundar la terra, fa que es tornin a reunir les unes i les altres. Segons els vv. 4.12, el diluvi és produït per pluges torrencials. (En 8,2; Gn 1,7; vv. 4.12)
Correspon a abril-maig.
Referències creuades
- Gènesi 8:2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure.
- Malaquies 3:10 Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
- Proverbis 8:28-29 quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra.
- Amós 9:5-6 El Senyor Déu és el Senyor de l’univers; toca la terra, i es marfon, i es posen de dol tots els seus habitants: la terra creix, tota ella, com el Nil i s’abaixa com el riu d’Egipte. Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra.
- Jeremies 51:16 Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua dalt al cel; fa pujar els núvols des de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls.
- 2 Reis 7:19 i l’oficial havia replicat a l’home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.»
- Jeremies 5:22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
- Salms 78:23-24 Llavors va donar ordres als núvols i obrí els batents del cel, i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà, el do del seu blat celestial.
- Ezequiel 26:19 »Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües,
- Salms 33:7 Com dins un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit.
- Job 38:8-11 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser, dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!»
- Gènesi 1:7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre.