Jonàs 2:3
—Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
— Jonàs 2:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 18,7; Jo 120,1; Lm 3,55-56. (Sl 18,7; Jo 120,1; Lm 3,55-56)
Referències creuades
- Salms 42:7 Quan em sento aclaparat, em ve el teu record des del país del Jordà, des de l’Hermon, des de la muntanya de Missar.
- Lamentacions 3:54 Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!»
- Salms 69:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.
- Salms 88:5-8 em compten amb els qui baixen a la fossa, soc un home que ha perdut les forces. Tinc un lloc entre els morts, soc com els qui jeuen al sepulcre, deixats de la teva mà, que tu ja no recordes. M’has enfonsat al gorg pregon, a la foscor dels abismes. El teu rigor pesa damunt meu, m’aclaparen les teves onades. Pausa
- Salms 69:14-15 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals.