Habacuc 3:11
El sol i la lluna s’han quedat al seu palau; per tota llum, volen les teves fletxes, llampegueja l’esclat de la teva llança.
— Habacuc 3:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
L’esclat de les armes de Déu és més fort que el dels dos grans astres. Vegeu Js 10,12-13. (Js 10,12-13)
Referències creuades
- Salms 144:5-6 Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum. Dispersa els adversaris fulminant-los amb els llamps, desconcerta’ls disparant les teves fletxes.
- Josuè 10:11-13 A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel. El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del p
- Salms 18:12-14 L’envoltava un pavelló de fosca, aigua tenebrosa i espessa nuvolada; els núvols, davant el seu esclat, es tornaven brases roents i calamarsa. El Senyor, dalt al cel, feu esclatar la tronada, l’Altíssim feu retrunyir la seva veu, envià calamarsa i brases roents;
- Salms 19:4 Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu,
- Isaïes 38:8 Mira, faré recular deu graons l’ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz.” I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
- Isaïes 28:21 Com en el turó de Perassim, el Senyor irromprà, s’irritarà com a la vall de Gabaon. Acomplirà la seva obra, però quina obra tan insòlita! Farà la seva tasca, però quina tasca tan singular!
- Salms 77:17-18 En veure’t, Déu nostre, les aigües, en veure’t, les aigües s’arremolinaren, fins i tot tremolaren les aigües abismals. Els núvols es desferen en aiguats, van roncar les nuvolades i brunzien les teves fletxes.