Salms 144:5
Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum.
— Salms 144:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 18,10. (Sl 18,10)
Sl 104,32. (Sl 104,32)
Referències creuades
- Salms 18:9 El seu respir treia glops de fum, li sortia de la boca un foc devorador, tot ell llançava brases ardents.
- Salms 104:32 Ell fa tremolar la terra quan la mira, toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum.
- Habacuc 3:3-6 Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. La seva resplendor és com el sol, dos raigs li surten de la mà: allà s’amaga el seu poder. La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades. S’atura i pren mides a la
- Èxode 19:18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
- Hebreus 12:18 Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta,
- Isaïes 64:1-2 Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien, quan fessis prodigis inesperats i terribles. Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu.
- Nahum 1:3-6 El Senyor és lent per al càstig, però molt poderós, i no té per innocent el culpable. Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus. Amenaça la mar i l’asseca, eixuga les aigües abismals. Llavors es marceixen Basan i el Carmel, les flors del Líban es mustiguen. Al seu davant, les