Salms 77:17
En veure’t, Déu nostre, les aigües, en veure’t, les aigües s’arremolinaren, fins i tot tremolaren les aigües abismals.
— Salms 77:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
L’expressió té connotacions mitològiques, ja que es tracta segurament de les aigües abismals abans que Déu les dominés i els posés límits (Sl 104,9; Gn 1,2). (Sl 104,9; Gn 1,2)
Referències creuades
- Salms 18:14 El Senyor, dalt al cel, feu esclatar la tronada, l’Altíssim feu retrunyir la seva veu, envià calamarsa i brases roents;
- 2 Samuel 22:15 disparant les seves fletxes dispersava els enemics, se’n desfeu llançant els seus llamps.
- Jutges 5:4 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols.
- Salms 68:8-9 Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa la terra tremolà i el cel fou generós. Això succeí davant de Déu, al Sinaí, davant de Déu, el Déu d’Israel.
- Salms 68:33 Canteu a Déu, reialmes de la terra, canteu lloances al Senyor. Pausa
- Salms 144:6 Dispersa els adversaris fulminant-los amb els llamps, desconcerta’ls disparant les teves fletxes.
- Habacuc 3:11 El sol i la lluna s’han quedat al seu palau; per tota llum, volen les teves fletxes, llampegueja l’esclat de la teva llança.