Jutges 5:4
Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols.
— Jutges 5:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Regió de muntanyes al sud del Mar Mort (Gn 32,4; Dt 33,2). (Gn 32,4; Dt 33,2)
Referències creuades
- Deuteronomi 33:2 —El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.
- Salms 68:7-8 Déu dona casa als desemparats, allibera els captius que venen enmig de cants, mentre que els rebels habitaran a la terra àrida. Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa
- Salms 77:17 En veure’t, Déu nostre, les aigües, en veure’t, les aigües s’arremolinaren, fins i tot tremolaren les aigües abismals.
- Salms 18:7-15 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor. Llavors la terra s’estremí i tremolà, cruixiren els fonaments de les muntanyes, trontollaren quan ell es va indignar. El seu respir treia glops de fum, li sortia de la bo
- 2 Samuel 22:8 »Llavors la terra s’estremí i tremolà, cruixiren els fonaments del cel, trontollaren quan ell es va indignar.
- Job 9:6 Fa tremolar la terra i els seus pilars trontollen.
- Habacuc 3:3-6 Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. La seva resplendor és com el sol, dos raigs li surten de la mà: allà s’amaga el seu poder. La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades. S’atura i pren mides a la