Deuteronomi 33:2
—El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.
— Deuteronomi 33:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ha 3,3. Les expressions des de Seïr (vegeu Dt 1,2 nota c) i des de la muntanya de Paran aquí són paral·leles a des del Sinaí; indiquen la direcció des d’on el Senyor s’acosta al seu poble per parlar-li. Els vv. 2-5 recullen expressions d’un salm arcaic, que continua en els vv. 26-29. La traducció del text sovint és incerta. (Ha 3,3; Dt 1,2; vv. 2-5; vv. 26-29)
En comptes de: ha arribat des de la cort celestial, altres variants antigues han llegit: amb la cort celestial (lit.: des de miríades santes o ha arribat amb miríades santes). Alguns, corregint lleugerament el text, llegeixen: ha arribat a Meribà de Cadeix. També, amb lleugeres correccions, donen un sentit geogràfic a la frase de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei, i tradueixen: des del sud als vessants per a ells (vegeu Dt 3,17). (Dt 3,17)
Referències creuades
- Habacuc 3:3 Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra.
- Apocalipsi 5:11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades,
- Judes 1:14 Henoc, el setè després d’Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb els seus sants estols
- Fets 7:53 Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, però no l’heu guardada.
- Salms 68:17 Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu ha escollit per residir-hi? El Senyor hi habitarà per sempre més.
- Jutges 5:4-5 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí!
- Salms 68:7-8 Déu dona casa als desemparats, allibera els captius que venen enmig de cants, mentre que els rebels habitaran a la terra àrida. Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa
- Hebreus 2:2 Perquè la Llei, promulgada per mitjà d’àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament.
- Daniel 7:9-10 »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seu
- Èxode 19:18-20 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia. El toc del corn es va posar a retrunyir més fort. Moisès parlava i Déu li responia amb la veu del tro. El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la m
- 2 Corintis 3:7 Moisès era servidor de la lletra, gravada sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera.
- 2 Corintis 3:9 Si era gloriós estar al servei de la lletra que porta a la condemnació, molt més ho serà encara estar al servei de la justícia salvadora.