Habacuc 3:9

Referències creuades

• Salms 7:12-13 Déu és un jutge just, és un Déu que judica cada dia. Ben cert, l’injust ja esmola l’espasa, tiba l’arc i l’apunta;
• Salms 105:41 Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert.
• Salms 78:15-16 Esberlà roques al desert, com per donar-los les aigües profundes; va fer sortir rius de la roca, com si hi aboqués les aigües abismals.
• Lluc 1:72-75 Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia, tota la vida.
• Salms 105:8-11 Recorda per sempre l’aliança, la promesa feta per a mil generacions, l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: «Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.»
• Lamentacions 2:4 El Senyor tensa l’arc, com l’enemic, i el tiba amb la seva mà. Com faria un adversari, ha fet morir els millors del poble. Ha abocat tot el foc del seu enuig al santuari de Sió.
• 1 Corintis 10:4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist.
• Isaïes 51:9-10 Desvetlla’t, desvetlla’t, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla’t com abans, com en temps antics. ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab i va matar el Drac de la mar? ¿No ets tu qui va eixugar la mar, les aigües abismals de l’oceà, i en les fondàries marines va obrir un camí perquè hi passessin els
• Deuteronomi 32:23 Apilaré desgràcies damunt d’ells, gastaré contra ells les meves fletxes:
• Nombres 20:11 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar.
• Èxode 17:6 Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l’Horeb. Tu dona un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure. Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d’Israel,
• Hebreus 6:13-18 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament