Isaïes 2:22
No confieu en l’home: és tan sols una mica d’alè. Qui en donaria res?
— Isaïes 2:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jeremies 17:5 Això diu el Senyor: «Maleït l’home que confia en els homes i busca qui li faci de braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor.
- Salms 146:3 No us fieu dels poderosos, homes mortals, incapaços de salvar.
- Jaume 4:14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix.
- Salms 144:3-4 Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi? Què és un mortal perquè el tinguis en compte? L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.
- Salms 8:4 Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat,
- Gènesi 2:7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.
- Salms 62:9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa
- Isaïes 40:15 Les nacions són com una gota que s’escorre d’un poal, valen tant com grans de pols a la balança. Els qui viuen lluny, a les illes, no pesen més que un tel.
- Job 27:3 juro que, mentre em quedi un glop de vida i conservi als meus narius l’alè de Déu,
- Gènesi 7:22 Tots els qui respiraven i vivien a la terra ferma van morir.
- Job 7:15-21 Valdria més que m’escanyessis! M’estimo més la mort que els propis ossos. N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf. Què és l’home perquè en facis tant de cas i no el perdis mai de vista, vigilant-lo dia rere dia, escorcollant-lo a cada instant? Quan acabaràs d’espiar-me