Jaume 4:14

Referències creuades

• 1 Pere 1:24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau,
• Salms 39:5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
• 1 Joan 2:17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
• Salms 102:3 No m’amaguis la mirada en dies de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis a respondre’m.
• Job 7:6-7 Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
• Job 14:1-2 L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits. S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura.
• Jaume 1:10 i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.
• Job 9:25-26 Els meus dies corren més que els missatgers, fugen sense conèixer la felicitat. Passen llampant com les barques de papir, com una àguila que es llança sobre la presa.
• Salms 90:5-7 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca. Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats.
• Salms 89:47 Senyor, fins quan estaràs amagat, i el teu enuig cremarà com el foc?
• 1 Pere 4:7 S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar.
• Isaïes 38:12 Em desfan la casa i se l’emporten lluny de mi, com una tenda de pastors. Jo he cabdellat, com un teixidor, la meva vida, i ell me’n talla l’ordit: en un dia i una nit, Senyor, faràs que m’acabi.