Isaïes 24:4
La terra decau esllanguida, el món es marfon i decau, els cims de la terra llangueixen.
— Isaïes 24:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 51,6; Os 4,3+; Mt 24,35; 2Pe 3,10; Ap 20,11. Seguim el text descobert a * Qumran . (Is 51,6; Os 4,3; Mt 24,35; 2Pe 3,10; Ap 20,11)
Referències creuades
- Osees 4:3 Per això la terra estarà de dol i es decandiran tots els qui l’habiten, els animals feréstecs i els ocells del cel; fins i tot s’acabaran els peixos del mar.
- Isaïes 33:9 La terra està trista i esllanguida, el Líban és mústic i ressec, Saron sembla una estepa, els boscos de Basan i del Carmel han quedat sense arbres.
- Isaïes 3:26 A les teves portes se sentiran planys i sanglots; seuràs a terra com una dona que no té ningú.
- Isaïes 2:11-12 L’home d’ulls altius serà humiliat, serà abaixat el seu orgull, i aquell dia s’alçarà el Senyor tot sol. És el dia del Senyor de l’univers: s’alçarà per damunt dels superbs i dels orgullosos, per damunt dels altius que ell haurà abaixat,
- Isaïes 64:6 Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes.
- Jeremies 12:4 Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten. Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!»
- Isaïes 28:1 Ai de Samaria, la corona superba dels embriacs d’Efraïm! El seu esplèndid ornament són ara flors marcides esteses sobre una vall de fartaners, de gent destrossada pel vi.
- Jeremies 4:28 Per això la terra portarà dol, i allà dalt, el cel s’enfosquirà. Us ho anuncio, és decisió meva: no me’n penediré ni em faré enrere.»