Isaïes 32:13
per les terres del meu poble que els cards envaeixen, per les cases on es divertia la ciutat alegre.
— Isaïes 32:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Durant les grans solemnitats anuals (Is 33,20). Aquí potser es refereix particularment a la festa dels * Tabernacles , a la tardor (v. 10). Sobre els vv. 10-13, vegeu Jl 1,8-12. (Is 33,20; v. 10; vv. 10-13; Jl 1,8-12)
Referències creuades
- Isaïes 22:2 Què són tant de renou i cridòria en una ciutat sempre de festa? L’espasa no ha fet víctimes, ningú no ha caigut en el combat.
- Osees 9:6 Fugireu del país devastat, i Egipte us recollirà per enterrar-vos a Memfis. Les ortigues s’apropiaran del bo i millor de la vostra plata i els cards envairan les vostres tendes.
- Isaïes 34:13 Els palaus quedaran envaïts amb matolls d’espines; ortigues i cards ompliran les fortaleses; seran cau de xacals, domini dels estruços.
- Isaïes 7:23 Aquell dia, les vinyes d’un miler de ceps, valorades en mil peces d’argent, seran abandonades a les espines i esbarzers.
- Osees 10:8 Són destruïts els recintes sagrats d’Aven, que eren el pecat d’Israel. Creixeran cards i espines sobre els seus altars. Llavors diran a les muntanyes: «Cobriu-nos!», i als turons: «Caieu damunt nostre!»
- Isaïes 5:6 La convertiré en terra erma: no l’esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja.
- Apocalipsi 18:7-8 En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no soc viuda ni mai portaré dol.” Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor
- Salms 107:34 les terres fèrtils es tornen salines perquè els seus habitants s’han pervertit.
- Jeremies 39:8 A més, els caldeus van calar foc al palau reial i a les altres cases i van enderrocar les muralles de Jerusalem.
- Isaïes 6:11 Jo vaig demanar: —Fins quan, Senyor? Ell em respongué: —Fins que tot sigui devastat, les viles despoblades, les cases sense ningú, les terres, un ermàs.
- Isaïes 22:12-13 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.»