Isaïes 22:2
Què són tant de renou i cridòria en una ciutat sempre de festa? L’espasa no ha fet víctimes, ningú no ha caigut en el combat.
— Isaïes 22:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
No han mort en el combat sinó mentre fugien, després d’abandonar els seus llocs.
Referències creuades
- Isaïes 32:13 per les terres del meu poble que els cards envaeixen, per les cases on es divertia la ciutat alegre.
- Jeremies 14:18 Si surto al camp veig les víctimes de l’espasa; si entro a la ciutat veig els qui moren de fam. Profetes i sacerdots van errants pel país sense comprendre què passa.
- Lamentacions 2:20 Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranyes, els fillets que amanyagava? Qui immolaria sacerdots i profetes en el temple del Senyor?
- Isaïes 23:7 ¿És aquesta la vostra ciutat, tan bulliciosa i d’orígens tan antics, que enviava els seus homes a establir-se en terres llunyanes?»
- Amós 6:3-6 Així tanqueu els ulls davant el dia del desastre i us acosteu al soli de la violència. Us ajaieu en llits de marfil, us estireu en els vostres divans, mengeu els anyells més tendres i els vedells engreixats en estables. Improviseu cants al so de l’arpa i, com David, inventeu instruments nous. Beveu el vi en grans copes
- Isaïes 22:12-13 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.»
- Isaïes 37:36 Llavors va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
- Lamentacions 4:9-10 Més val morir per l’espasa que ser víctima de la fam; els uns defalleixen traspassats, els altres, per manca d’aliment. Mans de mares amoroses couen els seus propis fills: és el seu darrer aliment mentre la ciutat s’esvaneix.
- Jeremies 52:6 El dia nou del mes quart, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar,
- Isaïes 37:33 »Al rei d’Assíria, el Senyor li fa saber això: No entrarà en aquesta ciutat, no hi dispararà cap fletxa, no l’escometrà amb batallons escudats ni aixecarà contra ella cap terraplè.
- Jeremies 38:2 —Això diu el Senyor: El qui es quedi a la ciutat morirà per l’espasa, la fam o la pesta. Però el qui en surti i es rendeixi als caldeus no morirà: tindrà la pròpia vida com a premi.