Apocalipsi 18:7
En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no soc viuda ni mai portaré dol.”
— Apocalipsi 18:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 47,8. (Is 47,8)
Referències creuades
- Isaïes 47:7-9 Deies: “Soc eterna, dominaré el món per sempre més.” No sospitaves què havia de passar, no recelaves de la fi que t’esperava. Doncs ara escolta, disbauxada, tu que seus refiada en el teu tron i penses dintre teu: “Fora de mi no hi ha ningú. No quedaré viuda ni perdré mai els fills.” Doncs bé, totes dues desgràcies et c
- Sofonies 2:15 Així acabarà la ciutat altiva que vivia confiada i pensava dintre seu: Soc jo sola i ningú més. Com s’ha convertit en solitud, en refugi de les bèsties! Tothom qui hi passi se’n riurà, alçarà la mà amb aires de mofa.
- Ezequiel 28:2-10 —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines. Ets més savi que Daniel, cap secret no t’és desconegut. Amb habilitat i enginy t’has creat
- Lamentacions 1:1 Ah! Com ha quedat, de deserta, la ciutat tan ben poblada! La més famosa entre els pobles, avui és una viuda. La reina de les ciutats, ara és esclava.
- 2 Tessalonicencs 2:4-8 el qui s’oposa i s’enfronta a tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix. ¿No recordeu que quan jo era entre vosaltres ja us deia tot això? Ja sabeu que, de moment, hi ha alguna cosa que el reté, perquè no es manifesti abans del seu temps. El
- Jeremies 13:18 Digues al rei i a la reina mare: «Asseieu-vos per terra: ha decaigut la vostra majestat, la vostra corona magnífica.
- Isaïes 22:12-14 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. En canvi, tot eren festes i gresca, matàveu moltons i vedells, us atipàveu de carn i de vi tot dient: «Mengem i beguem, que demà morirem.» Però el Senyor de l’univers m’ho ha revelat clarament: «Aq
- Isaïes 47:1-2 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia. Asseu-te a terra, destronada, capital de Caldea. Has perdut per sempre els títols de “tendra” i “delicada”. Agafa la mola i mol la farina, treu-te el vel, arromanga’t la roba, ensenya les cames i passa els canals.