Retorn a Sió
1 Que s’alegrin el desert i la terra eixuta, que l’estepa exulti i floreixi!
2 Que s’ompli de flors primerenques, que salti i cridi de goig i d’alegria! Li són donades la glòria del Líban, l’esplendor del Carmel i de Saron. Tots veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu.
3 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants.
4 Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.»
5 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran.
6 Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa.
7 La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d’aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs.
8 Allà obriran una ruta anomenada «Via Santa», que cap impur no trepitjarà. El Senyor mateix els hi guiarà, ni els menys espavilats no s’hi perdran.
9 No s’hi veurà cap lleó ni s’hi atansaran les bèsties ferotges: no n’hi trobaran cap. Serà el camí dels qui el Senyor haurà rescatat.
10 Els seus redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa.