Isaïes 38:10
«Jo pensava: “A la meitat de la vida me n’he d’anar; em veig a les portes del país dels morts, privat dels anys que em quedaven.”
— Isaïes 38:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 17,1+.11-13. Vegeu Vocabulari: país dels morts . (Jb 17,1)
Referències creuades
- 2 Corintis 1:9 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
- Salms 102:24 Ell esgotava a mig camí les meves forces, volia escurçar la meva vida.
- Salms 107:18 qualsevol menjar els repugnava, ja arribaven a les portes de la mort.
- Job 7:7 Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
- Job 6:11 Quina força em queda per a continuar esperant? Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?
- Job 17:11-16 Els meus dies van passant, els meus plans i esperances s’esvaeixen. ¿Preteneu que la nit sigui dia? ¿Voleu fer creure que la llum s’acosta, quan de fet arriba la tenebra? Espero viure al país dels morts, estendre el meu jaç a la fosca. Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!» On é
- Isaïes 38:1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué: —Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s’acaba.”