Job 6:11

Referències creuades

• Salms 103:14-16 perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols. La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era.
• Salms 39:5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
• Job 17:1 El meu alè s’esgota, els meus dies s’acaben, tinc un peu a la tomba.
• Salms 102:23 quan s’hi apleguin pobles i reialmes i tots alhora serveixin el Senyor.»
• Job 10:20 Per ventura em queda molt temps per a viure? Doncs acaba d’una vegada! Deixa’m estar i reposaré una mica,
• Salms 90:5-10 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca. Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada. Els nostres dies s’e
• Job 13:25 ¿Vols atrapar la fulla que cau, la palla seca que el vent s’emporta?
• Job 21:4 ¿És que em queixo d’algun home? Per què, doncs, no hauria de perdre la paciència?
• Job 7:5-7 La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa, la pell se’m clivella i supura. Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
• Job 17:14-16 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!» On és, doncs, la meva esperança? Qui en pot veure una espurna? Ella baixa amb mi al país dels morts, caiem plegats a la pols.
• Job 13:28 Jo em desfaig com fusta podrida, com un vestit que s’arna.