Isaïes 52:4
Això diu el Senyor Déu: «Al principi el meu poble va baixar a Egipte per residir-hi com a immigrant. Al final, els assiris l’han oprimit.
— Isaïes 52:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 46,5-6; 2Re 17,6. Aquí assiris és pres en sentit ampli per a designar els reialmes mesopotàmics opressors d’Israel. De fet, el babiloni Nabucodonosor, destructor de Jerusalem, es presenta com a rei d’Assíria, ja que * Assíria era una part del seu imperi (vegeu Jdt 1,7). (Gn 46,5-6; 2Re 17,6; Jdt 1,7)
Referències creuades
- Gènesi 46:6 Van prendre també els ramats i tots els béns que havien adquirit en el país de Canaan. Jacob va arribar a Egipte amb tots els seus descendents.
- Salms 69:4 Estic rendit de tant cridar, em crema la gorja; els ulls se’m consumeixen d’esperar el meu Déu.
- Job 2:3 El Senyor li va dir: —¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat.
- Fets 7:14-15 Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones. Jacob va baixar a Egipte i allà van morir ell i els nostres pares.
- Salms 25:3 Els qui esperen en tu no s’enduran un desengany, se l’enduran els qui t’abandonen per no res.
- Joan 15:25 S’havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M’odien sense motiu.
- Isaïes 36:1-22 L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar. Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bas
- Jeremies 50:17 »Eren ovelles escampades, els d’Israel; uns lleons les van espantar. »Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
- Isaïes 14:25 Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt les meves muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seves espatlles.»