Jeremies 12:1
Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu. Però et vull exposar les meves raons. Per què prosperen els malvats? Tots els traïdors viuen tranquils.
— Jeremies 12:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ha 1,13; Sl 73,3-12; Jr 119,137+; Jb 12,6. (Ha 1,13; Sl 73,3-12; Jr 119,137; Jb 12,6)
El tracte continu de Jeremies amb Déu li permet de plantejar l’etern problema de la felicitat dels justos. La prova encara no ha arribat al màxim (v. 5), però al final (Jr 23,20) tothom comprendrà els designis del Senyor. (v. 5; Jr 23,20)
Referències creuades
- Malaquies 3:15 Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.»
- Salms 92:7 Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls.
- Salms 37:1 Del recull de David. No t’exasperis pel triomf dels dolents, no envegis els qui obren malament.
- Salms 37:35 He vist un malvat que triomfava i prosperava com un cedre frondós;
- Salms 51:4 Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats.
- Salms 73:3-28 d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. Sense neguits arriben a la mort, van tips, són corpulents; no passen penes com els altres, no sofreixen com tothom. L’orgull els fa de collaret, duen per vestit la violència; els seus ulls brillen satisfets, traspuen les ambicions del seu cor. Escarn
- Daniel 9:7 Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d’Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t’havien estat infidels.
- Salms 94:3-4 Fins quan els malvats, Senyor, fins quan s’alegraran del seu triomf, i els amics de males arts es vantaran, proferint paraules insolents?
- Habacuc 1:4 Les lleis no són respectades i la justícia no surt vencedora. El culpable fa condemnar l’innocent: les sentències es falsegen.
- Sofonies 3:5 Però, enmig de la ciutat, el Senyor és just: fer el mal no és cosa seva. Un matí rere un altre dona la seva sentència; quan despunta el dia, no falta mai. En canvi, l’home malvat no coneix la vergonya.
- Job 21:7-15 Per què els impius continuen vivint i envelleixen augmentant la força i el poder? Veuen créixer segurs els seus fills i contemplen els seus nets. Cap temença no desfà la pau de casa seva, la vara de Déu no els toca mai. Els seus toros són sempre fecunds, les seves vaques no perden mai les cries. Els seus fills corren c
- Job 12:6 Cert, són segures les coves dels lladres, estan tranquils els qui provoquen Déu i els qui volen utilitzar-lo.