Jeremies 12:2

Referències creuades

• Isaïes 29:13 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
• Titus 1:16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.
• Mateu 15:8 » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.
• Jeremies 11:17 »El Senyor de l’univers, que t’havia plantat, ha decretat la teva desgràcia, pel mal que han comès el poble d’Israel i el de Judà: han provocat la meva indignació cremant ofrenes a Baal.»
• Ezequiel 33:31 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs.
• Ezequiel 17:5-10 Després prengué un sarment del país d’Israel i el plantà en terra de conreu, com un plançó de salze vora un corrent d’aigua; volia fer-ne un cep ufanós, però de poca alçària, que estengués cap a l’àguila els seus sarments i mantingués sota d’ella les seves arrels. El cep tragué sarments i estenia el seu ramatge. »Hi ha
• Jeremies 45:4 Ara tu, Jeremies, digues-li: ‘Això et diu el Senyor: Enruno el que havia construït i arrenco el que havia plantat, i ho faig arreu de la terra.
• Ezequiel 19:10-13 »La teva mare era com un cep plantat vora l’aigua. Era frondós i fecund, les aigües l’amaraven. Tenia sarments vigorosos, bons per a ceptres reials; el seu cimall s’elevava a frec dels núvols; era imposant la seva alçària i l’abundor dels seus sarments. Però, arrencat amb furor, va ser llançat per terra: el vent del de
• Jeremies 3:10 I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
• Marc 7:6 Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.