Jeremies 17:16

Referències creuades

• Jeremies 4:19-20 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat. Arriben notícies de desfetes i més desfetes, tot el país és devastat! De cop m’han destruït les tendes, en un instant m’han arrasat els campaments.
• Fets 20:20 No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases,
• Fets 20:27 ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu.
• 2 Corintis 1:12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
• Jeremies 14:17-21 »Tu entona davant d’ells aquesta complanta: »“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, de nit i de dia, que no s’estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim. Si surto al camp veig les víctimes de l’espasa; si entro a la ciutat veig els qui moren de fam. Profetes i sacerdots van errant
• Ezequiel 3:14-19 Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat, vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies. Passats set dies, el Senyor em va co
• Jeremies 20:9 Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom», llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d’apagar-lo i no he pogut.
• Romans 9:1-3 Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l’Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist!
• Jeremies 1:4-10 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: —Ah, Senyor, Déu meu! Soc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: —No diguis que ets
• Amós 7:14-15 Amós li va respondre: —Jo no era pas profeta ni formava part de cap comunitat de profetes. Era ramader i em dedicava a recollir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere els ramats i em va dir: “Ves a profetitzar al meu poble d’Israel.”
• Ezequiel 33:7-9 »A tu, doncs, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. Si jo amenaço el malvat dient-li: “Malvat, segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu, et dema
• Jaume 3:1 Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor,