Jeremies 20:9

Referències creuades

• Salms 39:3 Em tancava, doncs, en el silenci, callava sense profit; el meu turment s’exacerbava,
• Job 32:18-20 Estic ple de paraules i l’esperit em bull dintre meu: sembla vi fermentat, sense sortida, en bots nous a punt de rebentar. Deixeu-me parlar i m’esbravaré, obriré els llavis per respondre.
• Fets 4:20 Nosaltres no podem deixar d’anunciar el que hem vist i sentit.
• 1 Corintis 9:16-17 Tanmateix, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: ai de mi si no anunciés l’evangeli! Si m’ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat.
• Ezequiel 3:14 Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat,
• Fets 17:16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s’indignava de veure la ciutat plena d’ídols.
• Jeremies 6:11 La teva indignació, Senyor, m’omple fins a dalt; no la puc suportar més. Aboca-la sobre els infants a les places i sobre les colles de joves. «Faran captius el marit i la muller, i fins els vells carregats d’anys.
• 2 Corintis 5:13-15 Perquè, si havíem perdut el seny, era per Déu, i si ara tenim seny, és per vosaltres. L’amor del Crist ens empeny: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per
• Lluc 9:62 Jesús li va respondre: —Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
• Joan 1:2-3 Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella.
• Joan 4:2-3 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
• 1 Reis 19:3-4 Elies tingué por i va fugir per salvar la vida. En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor q