Jeremies 50:11
¿Us alegrareu ara, ho celebrareu, espoliadors de la meva heretat? ¿Us posareu grassos com la vedella quan trilla, renillareu com els corsers?
— Jeremies 50:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Una traducció menys probable: a l’herba.
Referències creuades
- Isaïes 47:6 Jo estava indignat contra el meu poble, la meva heretat, i la vaig profanar; quan els vaig deixar caure a les teves mans, tu els vas tractar sense gens de pietat, vas aclaparar els vells imposant-los el teu jou.
- Jeremies 50:17 »Eren ovelles escampades, els d’Israel; uns lleons les van espantar. »Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
- Isaïes 10:6-7 Els envio contra una nació infidel, contra un poble que m’irrita, perquè el saquegin, l’espoliïn i el trepitgin com el fang dels carrers. Però ells no ho entenen així, no són aquests els seus propòsits: el que volen és exterminar i destruir moltes nacions.»
- Lamentacions 1:21 Prou em senten gemegar, però ningú no em consola. Els enemics s’han alegrat del meu mal, perquè ets tu qui ho ha fet; has fet caure sobre meu aquell dia anunciat. Però ells acabaran com jo!
- Salms 79:1-4 Salm. Del recull d’Assaf. Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat, profanen el teu sant temple i fan de Jerusalem una ruïna. Llencen els cossos dels teus servents perquè se’ls mengin els ocellots del cel, tiren a les bèsties ferotges de la terra els cadàvers dels teus fidels. Als voltants de Jerusalem corre c
- Ezequiel 25:3-8 Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor Déu: Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres cridàveu d’alegria quan vau veure profanat el meu santuari, devastada la terra d’Israel i deportat el poble de Judà. Doncs jo donaré el vostre país als nòmades d’orient perquè l’ocupin, hi estableixin els seus campaments i hi pla
- Osees 10:11 »Efraïm era una vedella ben acostumada, que de bona gana batia el blat; però li vaig posar un jou al seu coll fornit: vaig enganxar Efraïm al jou, Judà va llaurar i Jacob va esterrossar el seu camp.
- Proverbis 17:5 Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia.
- Jeremies 51:34-35 M’ha devorat, m’ha trasbalsat Nabucodonosor, rei de Babilònia; m’ha deixat com un plat buit, m’ha engolit com un drac: s’ha omplert el ventre del bo i millor que jo tenia, i després m’ha vomitat. La gent de Sió s’exclama: «Que la meva carn trepitjada caigui sobre Babilònia!» Jerusalem s’exclama: «Que la meva sang vessa
- Zacaries 14:12 El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se’ls podreixi la carn en vida; els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca.
- Ezequiel 26:2-3 —Fill d’home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem: »“Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta per on passaven tants pobles. Això juga a favor meu: ella està arruïnada i jo m’enriquiré.» Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu: Jo t’atacaré, ciutat de Tir, faré que s’aixequin contra tu moltes nacions, com el mar aixec
- Salms 74:2-8 Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu, de la tribu i l’heretat que has redimit, de la muntanya de Sió on residies. Adreça-hi els teus passos, que ara és una ruïna completa: els enemics han devastat el santuari. Baladrejant en el lloc dels teus aplecs, els teus adversaris hi han hissat els estendards. S’