Jeremies 51:14

Referències creuades

• Jeremies 50:15 Envolteu-la llançant el crit de guerra! La ciutat es rendeix, les seves torres es desplomen, s’enfonsen les muralles. El Senyor li dona la paga que es mereixia. Feu-li tot el que ella va fer!
• Jeremies 49:13 Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.»
• Joel 2:25 El Senyor diu: «Us rescabalaré de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltarel·les, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres.
• Amós 6:8 El Senyor Déu ha fet aquest jurament: «Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers: detesto l’orgull del regne d’Israel, odio els seus palaus, i posaré en mans dels seus enemics la capital amb tot el que hi ha dins.»
• Jeremies 51:27 Arboreu un estendard en el país, convoqueu les nacions a toc de corn, mobilitzeu-les contra Babilònia: crideu els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz, designeu un cabdill contra ella, envieu cavalls com llagostes eriçades.
• Nahum 3:15-17 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà, t’exterminarà l’espasa: et devorarà com devoren les llagostes. La teva gent era incomptable com les llagostes, es multiplicava com les saltarel·les. Els teus marxants eren més que les estrelles, però s’han dispersat com un vol de llagostes. Els teus funcionaris eren no
• Jeremies 46:23 El Senyor diu: Talleu els seus boscos, els seus boscos impenetrables. Ho dic jo, el Senyor. Són més nombrosos que les llagostes, que no es poden comptar.
• Joel 2:3-4 Tot just arriba, devora com el foc, i quan ha passat, encara crema com la flama. La terra, que era abans un paradís, s’ha convertit en un erm desolat. Res no s’escapa de les seves mans. S’assembla a una càrrega de cavalleria, avança al galop com els genets.
• Hebreus 6:13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix
• Jutges 6:5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.
• Joel 1:4-7 El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost. Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu; planyeu-vos, bevedors, perquè el vi, ni el tastareu. Un exèrcit potent, innombrable, ha envaït el meu país. Té queixals de lleó,