Jeremies 6:15
El seu comportament és detestable i han hagut d’avergonyir-se’n, ells que no s’avergonyeixen de res i desconeixen el rubor. Doncs bé, cauran igual que els altres, ensopegaran a l’hora del càstig.» Ho diu el Senyor.
— Jeremies 6:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Alguns proposen de llegir el text com un interrogant: Però, se n’han avergonyit? No, no s’avergonyeixen de res! Vegeu també Jr 8,12. (Jr 8,12)
Els vv. 12-15 es repeteixen, amb petites variants, en Jr 8,10-12. (vv. 12-15; Jr 8,10-12)
Referències creuades
- Jeremies 8:12 El seu comportament és detestable i han hagut d’avergonyir-se’n, ells que no s’avergonyeixen de res i desconeixen el rubor. Doncs bé, cauran igual que els altres, ensopegaran a l’hora del càstig. Ho diu el Senyor.
- Jeremies 3:3 per això han fallat els ruixats i no hi ha hagut pluges de tardor. Gastes aires de prostituta i ets incapaç d’avergonyir-te’n.
- Mateu 15:14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
- Filipencs 3:19 La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals.
- Miquees 7:4 El millor d’ells s’assembla a les ortigues, el més just és pitjor que una tanca d’espines. Arriba el dia de passar comptes, el dia que els teus sentinelles anunciaven: ara és l’hora que quedaran confosos.
- Jeremies 5:29 ¿No haig de demanar comptes per tot això? A un poble com aquest, ¿no li haig de donar el que es mereix? Ho dic jo, el Senyor.»
- Isaïes 10:4 El qui no s’haurà doblegat entre els altres captius caurà sepultat entre els morts. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.
- Sofonies 3:5 Però, enmig de la ciutat, el Senyor és just: fer el mal no és cosa seva. Un matí rere un altre dona la seva sentència; quan despunta el dia, no falta mai. En canvi, l’home malvat no coneix la vergonya.
- Proverbis 29:1 L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei.
- Ezequiel 7:6-9 La fi ve! Ve la fi! Es desvetlla contra tu, ja arriba. És hora que t’escapis, tu que vius al país; el temps arriba, el dia s’acosta. Avalots, i no crits de festa a les muntanyes! Ara, de sobte, abocaré damunt teu la meva indignació, calmaré en tu el meu enuig, et jutjaré segons la teva conducta, et faré pagar totes les
- Jeremies 5:9 ¿No haig de demanar comptes per tot això? A un poble com aquest, ¿no li haig de donar el que es mereix? Ho dic jo, el Senyor.
- Miquees 3:6 Ara, doncs, la nit us caurà al damunt: res de visions! Us caurà al damunt la fosca: res d’endevinar! El sol es pondrà per a aquests profetes: se’ls enfosquirà el dia!