Jeremies 8:12

Referències creuades

• Jeremies 3:3 per això han fallat els ruixats i no hi ha hagut pluges de tardor. Gastes aires de prostituta i ets incapaç d’avergonyir-te’n.
• Deuteronomi 32:35 A mi em toca de passar comptes i pagar, en el moment que els seus peus relliscaran.» El dia del desastre és imminent, s’acosta de pressa la seva hora.
• Salms 52:7 Per això Déu et derrocarà per sempre, et traurà fora i t’arrasarà la casa, t’arrencarà de la terra dels vivents. Pausa
• Jeremies 6:15 El seu comportament és detestable i han hagut d’avergonyir-se’n, ells que no s’avergonyeixen de res i desconeixen el rubor. Doncs bé, cauran igual que els altres, ensopegaran a l’hora del càstig.» Ho diu el Senyor.
• Isaïes 3:9 Duen els pecats marcats al rostre, se’n vanten com la gent de Sodoma, ni tan sols els dissimulen. Ai d’ells! S’han guanyat la perdició!
• Sofonies 3:5 Però, enmig de la ciutat, el Senyor és just: fer el mal no és cosa seva. Un matí rere un altre dona la seva sentència; quan despunta el dia, no falta mai. En canvi, l’home malvat no coneix la vergonya.
• Salms 52:1 Per al mestre de cor. Cant del recull de David.
• Filipencs 3:19 La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals.
• Ezequiel 22:25-31 Els seus governants s’han conjurat dins d’ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s’han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat. Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allò que és sant, sense distingir entre sagrat i profà ni f
• Osees 5:9 El dia del càstig, Efraïm serà devastat. Ho faig saber amb tota certesa a les tribus d’Israel.
• Isaïes 24:2 Tindran la mateixa fi el sacerdot i el poble, l’amo i l’esclau, la mestressa i la serventa, el venedor i el comprador, el prestador i el qui manlleva, el creditor i el deutor.
• Osees 4:5-6 Ensopegareu en ple dia, i, de nit, el profeta ensopegarà junt amb vosaltres; faré callar la vostra mare. Vosaltres, poble meu, haureu de callar, perquè no em coneixeu. I a tu, ja que no m’has volgut conèixer, jo no et voldré per al sacerdoci: has oblidat la Llei del teu Déu, i jo també m’oblidaré dels teus fills.