Job 14:1
L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits.
— Job 14:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 7,7+; Sir 40,1-10; Jb 41,1-4. (Jb 7,7; Sir 40,1-10; Jb 41,1-4)
Referències creuades
- Job 5:7 se la forja ell mateix, com les guspires salten del foc.
- Cohèlet 2:23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va.
- Job 25:4 Com pot ser just un home i anar contra Déu? Com pot ser pur un nat de dona?
- Mateu 11:11 En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.
- Job 7:1 L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou?
- Job 15:14 Un home, ¿pot ser pur? ¿Pot creure’s just un nat de dona?
- Gènesi 47:9 Jacob li va respondre: —Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.
- Job 9:25 Els meus dies corren més que els missatgers, fugen sense conèixer la felicitat.
- Job 7:6 Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança.
- Salms 51:5 Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat.
- Cohèlet 2:17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.
- Salms 39:5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»