Job 16:20
Els meus amics m’escarneixen, però jo ploro davant de Déu
— Job 16:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Salms 142:2 El meu crit implora l’ajut del Senyor, el meu crit suplica al Senyor.
- Job 16:4 Si us trobéssiu en el meu cas, jo també parlaria com vosaltres: us faria un gran sermó movent, comprensiu, el cap.
- Lluc 6:11-12 Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús. Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu.
- Job 17:2 Els burletes m’envolten, el seu menyspreu em treu la son.
- Salms 109:4 Em paguen l’amistat acusant-me i jo no faig sinó pregar;
- Job 12:4-5 Soc la riota dels amics quan clamo al Déu que abans sempre em responia: un home just i honrat és la riota! «Trepitgeu el desventurat!», crida la gent que viu tranquil·la però fa caure els qui trontollen.
- Osees 12:4-5 Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu, lluità amb un àngel i el va vèncer; va suplicar i obtingué el seu favor. Déu l’anà a trobar a Betel i allí ens va parlar a nosaltres: