Hebreus 5:7
El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
— Hebreus 5:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: en els dies de la seva carn.
Lit.: a partir del seu temor reverencial. Jesús es va sotmetre a Déu amb tota fidelitat.
Referències creuades
- Lluc 22:41-44 Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: —Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que
- Marc 14:32-39 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: —Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava
- Joan 17:1 Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué: —Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui,
- Mateu 27:46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: — Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »
- Joan 17:4-5 Jo t’he glorificat a la terra, duent a terme l’obra que m’havies encomanat; ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís.
- Joan 12:27-28 »Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom. Aleshores una veu va dir del cel estant: —Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.
- Marc 15:34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »
- Mateu 26:28-44 que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats. Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. Llavors Jesús els di
- Mateu 27:50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.
- Salms 22:1-21 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David. Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam. Déu meu, crido de dia i no respons; crido de nit i no trobo repòs. I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel! En tu confia
- Salms 22:24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel!
- Joan 11:35 Jesús començà a plorar.