Job 2:12
Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps.
— Job 2:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ez 27,30; Ne 9,1 nota j; Ac 22,23. (Ez 27,30; Ne 9,1; Ac 22,23)
Referències creuades
- Lamentacions 2:10 Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap, l’acoten fins a terra les noies de Jerusalem.
- Ezequiel 27:30 Tothom els sent cridar per tu, clamen amargament; es tiren terra al cap i es rebolquen a la cendra.
- Nehemies 9:1 El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra.
- Josuè 7:6 Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor.
- Job 1:20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra
- Job 19:14 ja no em visiten els amics, els parents s’han oblidat de mi.
- 1 Samuel 11:4 Quan els missatgers van arribar a Guibà, el poble de Saül, i van explicar-ho a la gent, tothom esclatà en crits i plors.
- Rut 1:19-21 I se n’anaren plegades fins que van fer cap a Betlem. La seva arribada va commoure tot el poble, i les dones exclamaven: —Però, no és Noemí? Ella els responia: —No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplert d’amargor. Me’n vaig anar d’aquí amb les mans plenes i el Senyor m’hi ha fet tornar amb l
- Jutges 2:4 Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors.
- Gènesi 27:34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava: —Beneeix-me també a mi, pare!
- Lamentacions 4:7-8 Els seus nobles anaven com la neu, més blancs i més pulcres que la llet; els seus ossos eren forts com el corall, les seves venes, blaves com safir. Ara, però, van més negres que el sutge: ni els reconeixen quan caminen pel carrer. Se’ls encasta la pell als ossos, resseca com un tronc.
- 2 Samuel 13:36 Tot just acabava de parlar, que van arribar els fills del rei, amb crits i plors. També el rei i tots els seus consellers ploraven desconsoladament.