Jutges 2:4
Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors.
— Jutges 2:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- 2 Corintis 7:10 I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort.
- Jaume 4:9 Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa.
- Zacaries 12:10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.
- Proverbis 17:10 Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades.
- Esdres 10:1 Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.
- 1 Samuel 7:6 Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien: —Hem pecat contra el Senyor. Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.
- Jeremies 31:9 Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo soc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.»
- Lluc 7:38 i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.
- Lluc 6:21 »Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats. »Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.