Job 42:7
Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué: —Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent.
— Job 42:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 13,7-10; Jb 27,4-7; Jb 3Jb 2,3.5.11-13. (Jb 13,7-10; Jb 27,4-7; Jb 3Jb 2,3.5.11)
Déu parla de Job com del meu servent. Es recupera així el títol que Job tenia al començament (Jb 1,8; Jb 2,3), abans que Déu el posés en mans de l’Acusador. (Jb 1,8; Jb 2,3)
Referències creuades
- Job 11:5-6 Tant de bo que Déu parlés per contestar-te ara mateix i posés al teu davant els secrets de la saviesa que fascinen els més entesos! Llavors sabries que Déu passa per alt bona part dels teus pecats.
- Job 32:2-3 Però Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram, es va enfurismar contra Job perquè pretenia ser més just que Déu. També es va enfurismar contra els tres amics perquè no havien sabut respondre a Job i, malgrat això, l’havien acusat d’impiu.
- Job 32:5 Però quan veié que els tres amics de Job ja no sabien què respondre, es va indignar.
- Job 2:11 Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.
- Salms 51:4 Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats.
- Job 4:1 Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job:
- Job 8:1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué a Job: