Lamentacions 3:54

Referències creuades

• Jonàs 2:3-5 —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damunt. I em deia: Senyor, m’has apartat de la teva
• Ezequiel 37:11 Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.”
• Salms 18:4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics.
• 2 Corintis 1:8-10 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que res
• Lamentacions 3:18 M’he dit: «No tinc futur ni esperança en el Senyor.»
• Salms 31:22 Beneït sigui el Senyor. És admirable l’amor que em té dins la ciutat emmurallada.
• Salms 69:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.
• Salms 124:4-5 Se’ns haurien endut les aigües: la riuada ens hauria passat més amunt del coll, més amunt del coll ens hauria passat la crescuda de les aigües.
• Salms 69:15 Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals.
• Job 17:11-16 Els meus dies van passant, els meus plans i esperances s’esvaeixen. ¿Preteneu que la nit sigui dia? ¿Voleu fer creure que la llum s’acosta, quan de fet arriba la tenebra? Espero viure al país dels morts, estendre el meu jaç a la fosca. Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!» On é
• Isaïes 38:10-13 «Jo pensava: “A la meitat de la vida me n’he d’anar; em veig a les portes del país dels morts, privat dels anys que em quedaven.” Pensava: “No veuré més el Senyor a la terra dels qui viuen, no contemplaré ningú més dels qui habiten aquest món.” Em desfan la casa i se l’emporten lluny de mi, com una tenda de pastors. Jo