Jonàs 4:7
Però l’endemà, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegués la carbassera, i la planta es va assecar.
— Jonàs 4:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Joel 1:12 S’han assecat els ceps, s’han esfullat les figueres. Magraners, palmeres i pomers, tots els fruiters són secs. S’ha fos l’alegria de la gent.
- Salms 90:5-6 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: al matí s’espiga i floreix, al vespre es marceix i s’asseca.
- Salms 102:10 Menjo cendra com si fos pa, barrejo amb les llàgrimes la beguda,
- Job 1:21 i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!
- Salms 30:6-7 El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. Jo pensava, quan em veia segur: «Mai no cauré.»
- Isaïes 40:6-8 Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: l’herba s’asseca i la flor es marceix així que bufa l’alè del Senyor. Ben cert, el poble és com l’herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraul