Jutges 11:35

Referències creuades

• Gènesi 42:36-38 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu! Aleshores Rubèn va dir al seu pare: —Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré. Jacob va replicar: —El meu fill no baixar
• Mateu 14:7-9 que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué: —Dona’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista. El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin,
• 2 Samuel 13:30-31 Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n’havia quedat cap de viu. El rei s’alçà, s’esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l’envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats.
• Cohèlet 5:2-6 Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola pa
• 1 Samuel 14:44-45 Saül digué: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan! Però el poble va replicar a Saül: —¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Juro per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet to
• Gènesi 37:29-30 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits i, tornant cap als seus germans, els digué: —El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
• Gènesi 37:34-35 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fi
• Job 1:20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra
• Jutges 21:1-7 A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita. Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats. Deien: —Senyor, Déu d’Israel, per què ha passat això? Per què avui ha de des
• Nombres 30:2-5 Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena: »Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès. »Però, en el cas que una noia jove que encara depèn del seu
• Salms 15:4 No compten als seus ulls els descreguts, però honora els qui veneren el Senyor. No es desdiu d’un jurament onerós,
• Fets 23:14 anaren a trobar els grans sacerdots i els notables i els van dir: —Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau.