Jutges 11:39
Acabats els dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest costum a Israel:
— Jutges 11:39, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jutges 11:31 el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.
- Isaïes 66:3 Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc, em crema encens però beneeix qualsevol déu. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables.
- 1 Samuel 2:18 Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli.
- Levític 27:28-29 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. Tampoc no es podrà exercir el dret de rescat sobre
- 1 Samuel 1:24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi.
- 1 Samuel 1:11 i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
- Deuteronomi 12:31 No els imitis quan adoris el Senyor, el teu Déu. Aquestes nacions, en els seus cultes, fan tota mena de ritus que el Senyor abomina i detesta: fins i tot cremen els seus fills i les seves filles en honor dels seus déus.
- 1 Samuel 1:28 Per això ara el dono com a ofrena al Senyor: el dono al Senyor per tota la vida. Llavors Samuel es va prosternar davant el Senyor.
- 1 Samuel 1:22 Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit: —Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.