Lamentacions 1:4

Referències creuades

• Jeremies 9:11 Qui és el savi que pugui entendre tot això? ¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï? Per què el país ha quedat desfet, cremat com l’estepa, i no hi passa ningú?
• Joel 1:8-13 Planyeu-vos com la noia vestida de dol pel marit mort en plena joventut. Ploren els sacerdots, servidors del Senyor: s’han acabat les libacions de vi i les ofrenes de farina en el temple del Senyor. Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives. Desc
• Isaïes 24:4-6 La terra decau esllanguida, el món es marfon i decau, els cims de la terra llangueixen. La gent ha profanat la terra on habita: ha desobeït les lleis, ha violat els preceptes, ha trencat l’aliança eterna. Per això la maledicció devora la terra, i els seus habitants en porten la pena; per això minven els qui l’habiten,
• Lamentacions 2:6-7 Com si fos la tanca d’un hort, ha arrasat el seu temple, ha derruït el santuari. Ha esborrat a Sió la recordança de dissabtes i de festes, i, pres del seu enuig, ha menyspreat el rei i els sacerdots. El Senyor ha rebutjat el seu altar, ha abandonat el santuari. Ha posat en mans dels enemics els baluards i les muralles.
• Jeremies 14:2 La terra de Judà està de dol, defalleixen els portals de les ciutats, la gent es plany arreu del país, puja el clam de Jerusalem.
• Jeremies 10:22 Atenció, arriben notícies: S’acosta una gran remor del país del nord que convertirà les viles de Judà en un desert, en un refugi de xacals.
• Isaïes 32:9-14 Dones despreocupades, aixequeu-vos i escolteu-me. Noies refiades, estigueu atentes al que us diré: D’aquí a un any i pocs dies tremolareu, vosaltres que viviu tan refiades, perquè no hi haurà verema, no arribarà pas la collita. Estremiu-vos, dones despreocupades, tremoleu, noies refiades! Traieu-vos els vestits i, en s
• Lamentacions 5:13 Imposen als joves el treball de la mola, sota el pes de la llenya s’ajupen els nois.
• Lamentacions 2:19-21 Lleva’t i clama de nit, a cada relleu de les guàrdies. Que el teu cor es desbordi com l’aigua davant el Senyor. Alça les mans i suplica per la vida dels petits, que pels racons de les places defalleixen de fam. Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranye
• Lamentacions 1:11-12 Tot el seu poble gemega, mentre pidola aliment. Per menjar, bescanvia béns preciosos, i així recobra les forces. «Senyor, fixa’t en mi, que he quedat humiliada.» Als qui passeu pel camí, a tots us és ben igual! Mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest: el dolor amb què ell em turmenta, amb què el Senyor m’afli
• Lamentacions 2:9-11 Les portes s’han enfonsat en el fang, ell ha arrencat i esmicolat forrellats. Són a l’exili el rei i els cortesans, l’oracle diví ja no respon i els profetes ja no tenen visions que els arribin del Senyor. Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap,
• Lamentacions 1:18-20 El Senyor, bé prou que és just, però jo no l’obeïa. Escolteu-me, tots els pobles, mireu el meu dolor: els meus nois i les meves joves se’n van captius. He cridat els qui més m’estimaven, però, ai las!, m’han traït. Ancians i sacerdots cauen morts per la ciutat mentre cerquen l’aliment per a refer les seves forces. Mira